L'Assut en el seu context històric

Situació · L'Assut en el seu context històric · Campanyes

No és fàcil la caracterització de les diferents classes o estaments socials entre els ibers. Sabem que era una societat jerarquitzada, que en aquest territori estaria encapçalada per una aristocràcia guerrera.
Als cabdills ibers els agradava ostentar. Empraven ornaments personals fets de diversos metalls, os, joies, riques teles…
Com a bons guerrers que eren, disposaven d’armes de ferro en abundància, així com també de cavalls, la possessió dels quals reforçava el seu estatus. Els agradava oferir banquets sumptuosos, amb vaixella luxosa. Les seves residències solien ser majors i més complexes que les cases normals, amb estances prou grans com per poder oferir banquets i celebrar consells.
A L’Assut s’han pogut constatar moltes d’aquestes característiques. Tot apunta que el cabdill del poblat i la seva família residien a la torre T3. El disseny de l’edifici ja distingiria els seus ocupants de la resta. Si bé l’espai utilitzable de la torre no era prou gran com per a celebrar-hi actes públics, es tracta d’un dels edificis més antics del poblat, emparentant, encara que simbòlicament, els seus ocupants amb els fundadors de l’assentament. Al seu interior s’han localitzat una gran quantitat d’elements metàl·lics, entre els que hi figuren un ast de ferro, el que demostra que celebraven banquets en els que es consumia una quantitat important de carn. També s’hi han trobat diverses armes: una llança, un soliferreum (arma llencívola, semblant a una javelina, formada per una única peça de ferro), i un ganivet afalcatat.
Les dones, durant la major part de l’any, s’encarregarien de les activitats domèstiques: cuina, transformació i emmagatzematge dels aliments, així com activitats de tipus econòmic més especialitzat, com ara el filat i teixit, però també la cura dels nens, malalts, etc. És important, destacar el seu paper vital per al manteniment dels jocs d’aliances matrimonials, que configuraven l’estratègia política dels diferents llinatges, fins i tot, de les diferents entitats polítiques ibèriques. No hem d’oblidar l’especial riquesa que es manifesta en algunes tombes femenines ibèriques, fet que ens mostra aquest paper important de la dona, al menys la de classe alta, a la societat ibèrica.

Deixant de banda aquesta elit, la resta de la població la formaven famílies de camperols, el treball de les quals era la base econòmica de la subsistència de la comunitat. L’agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca conformarien les tasques econòmiques bàsiques, si bé algunes d’aquestes famílies es dedicarien a altres activitats, com l’elaboració de ceràmica o la metal·lúrgia, encara que no es pot descartar que aquestes tasques s’alternessin amb el treball de la terra, aj que en determinades activitats del cicle agrícola hi participaria tota la comunitat inclosos dones i nens. Així mateix, no ens podem oblidar de la guerra, de la qual també obtindrien els seus recursos.
Els camperols també proporcionaven la mà d’obra necessària per al bastiment d’obres públiques, com les fortificacions. A diferència dels cabdills, la major part dels ibers habitaven cases modestes, no superiors als 30 m2, amb una o dos habitacions en les que cuinaven, menjaven i descansaven.
A L’Assut, aquesta economia de base agropecuària està ben documentada per la troballa d’elements relacionats amb neteja i cura dels camps de conreu i boscos, com és un podall i una podadora de ferro que es troba en un excel·lent estat de conservació. A més, és gairebé segur que conreaven plantes herbàcies comestibles, com ara escaroles, enciams, carxofes, bledes, remolatxes, espinacs, etc., ja que a banda de les dades pal·linològiques, tenim eines especialitzades en el treball de l’horta com és un caveguet de ferro. També s’aprofitaven els fruits dels arbres silvestres, com les avellanes i els glans.
Per a llaurar s’emprava l’arada estirada per bous, que a L’Assut no eren de dimensions gaire grans, el que evidencia el seu estat de domesticació. La carn d’aquests bòvids segurament no s’aprofitava fins que els animals eren massa vells per a treballar.
Els animals domesticats més abundants amb diferència eren les ovelles i les cabres, el que demostra que la pastura seria una activitat econòmica important entre els habitants de L’Assut. De fet, els estudis pal·linològics han revelat l’existència d’espècies herbàcies relacionades amb la ramaderia a l’entorn del poblat. A més de la seva importància en la producció càrnica, els ovicàprids proporcionaven llet i llana.
Com a activitats complementàries cal destacar la pesca i la caça. Podem donar per segur l’aprofitament pesquer del riu Ebre, i també es documenta la presència al poblat de petxines marines i objectes que es poden relacionar amb l’aparell de pesca com ploms i suro que formarien part de les xarxes. En quant a la caça, s’han trobat a L’Assut restes de conill, restes escasses atribuïbles a senglars i, com a dada molt significativa, restes de cérvol, animal avui dia extingit al sud de Catalunya i que estaria relacionat amb una pràctica social que va més enllà de l’activitat econòmica.
En quant a l’activitat artesana, les dades arqueològiques no aclareixen cap possible especialització artesana sobre els habitants de L’Assut, deixant de banda les produccions grolleres locals destinades a les necessitats domèstiques. En canvi, la producció tèxtil està ben testimoniada per la troballa freqüent de fusaioles i pesos de teler (pondera). Es tracta d’una pràctica força generalitzada en el món ibèric, normalment associada a un treball especialitzat, i portada a terme en àmbits domèstics. És molt possible que la majoria de les famílies disposessin d’un teler a casa seva.

A partir de l’any 218 anE., els pobles ibers van haver de fer front a l’onada de violència més intensa que havien conegut fins aquells moments.
La Segona Guerra Púnica enfronta, en sòl peninsular, els poderosos exèrcits cartaginesos i romans. Aquest conflicte va dirimir-se, en part, en territori ilercavó, on es van desenvolupar dos grans batalles: la batalla naval de les Boques de l’Ebre (217 anE), i la batalla d’Híbera (215 anE)..
No sabem amb exactitud si fou degut a les vicissituds de la Segona Guerra Púnica, a les rebel·lions d’Indíbil i Mandoni, que comportà després una forta repressió romana, o a la posterior campanya de càstig de Cató (195 anE), però el cert és que a l’entorn de l’any 200 anE la torre T3 de L’Assut fou incendiada i destruïda violentament. La torre no fou reconstruïda, i els objectes valuosos que contenia no van ser mai recuperats.
Aquest fet concorda en el temps amb la inutilització provocada del corredor intern de la muralla. L’incendi i prohibició de reconstrucció de la torre s’interpreta com una represàlia destinada o bé a castigar el filopunisme dels habitants de L’Assut, la seva col·laboració en els aixecaments dels ilergets i els seus aliats contra els romans o bé com un avís davant la imposició del poder de Roma sobre les societats indígenes.
Malgrat aquests fets traumàtics, la vida al poblat va continuar durant un segle més, fins que, a les acaballes del segle II anE o principis del segle I anE, es va iniciar l’abandonament pacífic. La fi del poblat de L’Assut es deu a la immersió de tot el territori ilercavó en el si del control romà, que imposa un nou ordre polític, econòmic i social, incompatible amb els antics esquemes indígenes.